Grandeza y miseria del Partido Comunista de España, 1939 - 1985
Morán, Gregorio

Barcelona : Planeta, 1986
ISBN 9788432058523

Aquest treball és el fruit d'anys de recerca a l'arxiu del PCE, enriquida per les relacions i trajectòria de l'autor, que tingué accés a documentacions repartides en mans de diverses persones. Tot i estar redactat en un to periodístic -cosa que, per altra banda, fa més amena la lectura-, el llibre compta amb una bona base documental. Vincula el seguiment dels avatars de la direcció Exiliada amb les seves interioritats de funcionament i l'interior, així com les oscil·lacions de la política de la Unió Soviètica i dels Partits Comunistes. Segueix tant les diferents polítiques del PCE des del final de la guerra (Unión Nacional, guerrilla, etc.) com la seva situació en les diferents emigracions (Unió Soviètica, Mèxic, Europa). Descriu els diferents processos de purgues i depuració del PCE: a l'interior, contra Quiñones, Monzón, Comorera... (i també els assassinats, com el de Trilla, etc.), i a l'exterior (Hernández, Antón, Uribe...). Tracta igualment les crisi de la direcció, el seu funcionament real, les trajectòries polítiques i personals d'Ibarruri, Carrillo, Claudín, Semprún, López Raimundo... També aborda les relacions del PCE amb el PCUS, Ceaucescu, Kim Il Sung... De la mateixa manera tracta amb detall la lluita a l'interior, tan des del punt de vista humà com organitzatiu i polític, i la relació entre interior i Exili, detenint-se en el seguiment de figures com Manuel Sacristán, entre altres. Així mateix inclou detallat relat de la gestació de la política del PCE durant la Transició.

El Precio de la Transición
Morán, Gregorio

Barcelona : Planeta, 1992
ISBN 9788432075483

Aquesta és una obra polèmica que cerca trencar amb el discurs sobre la transició que predominava en el moment de la seva publicació. Morán critica ferotgement allò que entén com una dolcificació del procés polític, l'adulteració i falsejament del passat, l'elitisme dels dirigents del règim i, al seu parer, també de l'oposició, el mite de Juan Carlos com a motor del canvi, entre altres elements d'importància clau en el període. Morán critica també l'obra de Juan J. Linz (que havia caracteritzat el franquisme com a autoritari i no totalitari donat el seu "pluralisme intern") i planteja els seus dubtes sobre la realitat del fracàs rotund del 23-F. Independentment de la seva subjectivitat de l'obra, l'obra té un innegable caràcter revulsiu.